Notícies

  • Entrevista al professor de l’IES Son Pacs, un exemple de com portar el cinema a les aules

    14 abril, 2021

    Entrevista a José Juan Guijarro, professor de l’IES SON PACS de Mallorca, centre guanyador del premi al Millor vídeo de secundària en les dues últimes edicions.

    En aquesta entrevista coneixerem als guanyadors del «Premi al Millor vídeo de secundària» de la 8a edició de Participa Méliès, sens dubte, un fantàstic curt!

    Els alumnes de l’institut IES Son Pacs van aconseguir un curs de cinema i un completíssim kit audiovisual gràcies al seu curtmetratge «Visions de futur», un curt que destaca per la seva imaginació i interpretació dels alumnes.

    Gaudeix del seu curt!

    En primer lloc, voldríem donar-vos novament l’enhorabona pel premi. Guanyar dues edicions consecutives de Participa Méliès té molt mèrit!

    Moltíssimes gràcies! Va ser una commoció descobrir, en publicar-se els vídeos premiats, que tornàvem a aparèixer com a guanyadors.

    No pecaré de falsa modèstia… Dues vegades seguides? Impensable!

    El primer que volem saber és d’on va sorgir la idea de Visions de futur i si va influir d’alguna manera la realització del curs de cinema que vam donar en el vostre institut.

    Visions de futur neix després de revisar l’apartat “Recursos” de la web i d’ampliar-los en classe amb un repàs de pel·lícules i gèneres de l’origen del cinema. La veritat és que el guió es va anar elaborant immediatament després del curs de cinema del premi Participa Méliès. La visita d’Alexis Borràs i els coneixements que va compartir amb nosaltres van ser extraordinàriament inspiradors i motivadors. D’una banda, en acabar el curs tots els processos creatius es van accelerar i, per l’altre, els meus alumnes van incorporar elements que havien après en el taller.

    No puc negar que, en aquest cas concret, el nostre curtmetratge comença la seva marxa gràcies a la informació que vam veure i rebre de Participa Méliès.

    Podeu compartir amb nosaltres alguna anècdota del rodatge o del procés en general de la realització del curtmetratge? I vau poder treure partit del kit de rodatge que havíeu guanyat en l’edició anterior?

    Són moltes les anècdotes que s’arriben a sumar en un rodatge en el qual acudim a exteriors que no controlem completament o necessitem maquillatges elaborats. Des d’un regador regat mullat i congelat, amb la possibilitat, per tant, d’una sola oportunitat (detall que no es percep en el guió), fins a un Nosferatu que gairebé s’empassa una dent postissa!

    El material del premi de l’any anterior va ser de gran ajuda, ja que incloïa un kit d’il·luminació i un croma…, fonamentals!

    Heu seguit la mateixa dinàmica de treball que l’any passat o hi ha hagut alguna diferència a l’hora de desenvolupar el projecte enguany?

    Les dinàmiques han estat les mateixes. Els alumnes elaboren el guió “en comandita”, habitualment després d’una genialitat fruit d’una pluja d’idees. L’alumna visionària de Visions de futur va ser Marta Pujol, posteriorment l’actriu protagonista.

    El desenvolupament de totes les seqüències, l’elecció dels actors, el vestuari, etc., són decisions que prenen els joves cineastes. I l’ús dels trucatges també! Tenen una capacitat infinita d’imaginar i, com hem comentat, afegir efectes que acabaven d’experimentar amb el vostre curs de cinema.

    L’edició la realitza el professor, i el visionat crític i les correccions les fan, una vegada més, els alumnes. És un treball cooperatiu extraordinàriament gratificant per al professor.

    Visions de futur escenifica un viatge pels orígens del cinema, un projecte que només és possible si es té un coneixement previ del primer cinema mut. Heu proposat a l’aula un treball o plantejament previ a la ideació del curtmetratge en aquesta línia?

    Més aviat tot el contrari. Curiosament, la primera idea va ser caminar entre les pel·lícules de Méliès, però la idea va créixer i va evolucionar cap a fer-se un volt per molts altres films dels orígens del cinema. Això va permetre a un vell i incrèdul professor revisionar pel·lícules com El regador regat o Nosferatu. Per a no faltar a la veritat, haig de reconèixer que ha estat una generació d’alumnes especialment motivada, interessada i brillant.

    En un context en el qual nens, nenes i joves tenen accés diàriament a una multitud de contingut audiovisual d’alt pressupost realitzat amb última tecnologia, quina és la seva reacció o resposta en descobrir els clàssics del cinema?

    Una sorpresa simpàtica, molt fàcil de resumir: ja estava tot inventat fa molts, molts anys. Avui, amb tots aquests films d’extraordinaris efectes especials, no canviem les bases ni les claus del llenguatge del cinema original: un simple croma.

    Participa Méliès part del cinema mut per a iniciar als nens i les nenes, els i les joves i al públic general en la creació cinematogràfica. Consideres que és un mètode adequat d’iniciació? Per quins motius?

    M’he tornat molt “fan” de Participa Méliès. Per dos motius fonamentals: primer, les característiques dels vídeos que s’han de lliurar permeten a qualsevol, amb molt pocs mitjans tècnics, poder-se presentar; i, segon, hi ha categories molt, molt encertades, un reconeixement del món professional, l’amateur, l’escolar, etc.

    Només demaneu una condició elemental, bàsica, imprescindible: l’ús de la IMAGINACIÓ.

    Atès que heu participat en el concurs diverses vegades consecutives, podríem considerar que Participa Méliès s’ha consolidat com a projecte de cinema dins del currículum de l’optativa de cinema en l’IES Son Pacs?

    Absolutament. Crec que està respost en la pregunta anterior: amb Participa Méliès juguem amb la imaginació i aprenem el llenguatge, manejant totes les eines.

    Dins de la metodologia que busquem a Son Pacs, intentem cada any produir un film imaginatiu, creatiu i lliure per a Participa Méliès, que ens serveix de “escalfament” per a una segona producció posterior de major durada i envergadura.

    Partint de la teva experiència com a professor de l’assignatura optativa d’audiovisuals de l’IES Son Pacs, ens agradaria conèixer què et va empènyer a iniciar un projecte dedicat al cinema en el centre i si consideres important que el cinema tingui un paper destacat. I, quin acolliment ha tingut per part de la comunitat educativa i les famílies?

    Haig de dir públicament que l’optativa d’audiovisuals realment no existeix; sobreviu amb el suport de la direcció de Son Pacs a l’ombra d’una optativa de primer d’ESO de repàs de llengües. En el currículum de Balears no hi ha cap forma (exceptuant l’assignatura de plàstica, i no el contempla realment) d’estudiar el llenguatge audiovisual. I molt manxol des d’un punt de vista pràctic.

    Aquesta és una reclamació que fem els docents que ens dediquem a “fer cinema” a les aules en cada festival, trobada o certamen.

    L’origen de l’optativa es remunta a 1993, quan es podien demanar àrees de lliure disposició, una magnífica manera ja oblidada de fomentar la iniciativa, la creativitat i l’autonomia dels centres amb el suport de l’Administració.

    Avui dia nedem a contra corrent –encara que a molts se’ls omple la boca parlant de la influència dels mitjans de comunicació en la joventut– els que reivindiquem la importància d’entendre la imatge produint imatges a l’escola.

    Pots compartir amb nosaltres quin enfocament i quina metodologia a nivell global segueixes amb aquesta assignatura per a conèixer-la amb més detall?

    L’enfocament és eminentment pràctic. L’assignatura va néixer ja com una optativa lúdica, creativa i amb un objectiu bàsic: la realització d’una pel·lícula. Des del guió, la planificació, el rodatge i l’edició fins a la postproducció.

    L’alumnat segueix cadascuna de les etapes, pas a pas. En alguns moments és l’absolut protagonista (com en la guionització, el vestuari, el maquillatge i la interpretació); en altres moments segueix el procés d’una forma menys mediata, però sempre amb un aprenentatge directe de tots els processos.

    En la meva llarga trajectòria he contrastat que és una experiència inoblidable i que, en molts casos, descobreix futures vocacions.

    Quins fruits consideres que ha donat tant per a l’alumnat com pel centre? I, t’has enfrontat a alguna dificultat en particular durant aquest temps?

    Hem rebut una allau de reconeixements, premis i recompenses al treball i a l’entusiasme dels meus alumnes; entusiasme que ha estat el motor de tantes i tantes alegries que hem viscut (una energia que jo he vampiritzat any rere any).

    Però una de les meves majors alegries ha estat la implicació de les famílies mitjançant el nostre ja tradicional tancament de curs: la nostra NIT DE CINEMA, que permet mostrar a pares, mares, avis, germans i amics tots els projectes que desenvolupem en el centre al llarg de tot l’any escolar.

    La NIT DE CINEMA consisteix en un sopar a l’aire lliure (portàvem ja 12 edicions abans del confinament) amb la projecció final de totes les pel·lícules i imatges que produeix una escola viva al llarg del curs, amb la qual cosa s’aconsegueix la sensació que volem transmetre: que tots formem part d’una mateixa família, que vivim moments únics i irrepetibles com fan les famílies.

    Família i escola hem de començar a treballar dia a dia des del mateix bàndol, remant en la mateixa direcció i en el mateix sentit. Perquè això passi, és necessari que ens centrem en buscar formes i fórmules de participació, vies de col·laboració, punts de trobada, etc. Poder col·laborar serà el resultat d’un treball conjunt. És cert que existeixen formes establertes de participació com les AMPA, els Consells Escolars, les tutories, les Escoles de Pares… I també hem de jugar junts, i riure junts. Vies de col·laboració concordes amb el món en el qual vivim.

    Consideres que pot haver-hi alguna dificultat o manca comuna amb el professorat de cinema i audiovisuals d’altres centres a l’hora de dur a terme aquest tipus de projectes? I motivacions compartides?

    Després de bastants anys d’experiència, he arribat a conèixer a moltíssims docents (en representació dels seus projectes audiovisuals) de tot l’Estat i bastants de tota Europa. La queixa és comuna: la falta de suport institucional. La realitat és que no hi ha un espai real, amb un temps i una forma reconeguts (hores lectives) per a desenvolupar aquests projectes.

    Encara així, es continua fent molta feina, i boníssim, per una profunda vocació. I són d’agrair els certàmens, els festivals, els concursos, les trobades, perquè són punts de confluència i perquè aquests reconeixements ajuden a mantenir vius els projectes.

    El club de “bojos pel cinema” segueix i seguirà a les aules perquè hi ha molt a guanyar i molt a ensenyar, molt a aprendre i molt per a divertir-se.

    No podem acomiadar-nos sense fer aquesta pregunta: esteu pensant ja en la 9a edició? Si és així, seguireu el mateix mètode que heu utilitzat fins ara malgrat la “nova normalitat” o buscareu noves estratègies per a plantejar el vostre curtmetratge?

    Enguany, per la covid-19, hem reduït les ràtios, com tothom, i això m’ha permès tenir dos grups de Taller de Cinema a Son Pacs! Per tant, ja tenim molt avançades, no una, si no dues produccions pel Participa Méliès!

    I, com en l’un, dos, tres…“I fins aquí puc llegir”.

    Seguim les mateixes fórmules. No ens rendim davant la pandèmia. No renunciem a cap pas, característica, virtut o defecte que ens ha acompanyat al llarg de tota la nostra història… Més aviat tot el contrari: gràcies a la màgia del cinema podrem tenir als actors junts i a curta distància en el mateix pla sense màscara, encara que tot sigui un més dels efectes i trucatges del mestre Georges Méliès!

    JJGuijarro ies son pacs mallorca

    Amb la vostra determinació, veiem que la pandèmia no serà un impediment per a continuar fent cinema a les aules i ho celebrem!

    Si vols continuar llegint altres entrevistes als guanyadors d’anteriors edicions, aquí ho tens!

Compartir
Tornar a dalt