El Premi Junior de la 8a edició, creat per reconèixer el talent jove i la creativitat, és pel curtmetratge de Jorge Pérez Izquierdo, titulat “Una carta misteriosa”.
És un íntim homenatge a la figura de Méliès i al primer cinema fantàstic, actualitzant els trucatges clàssics mitjançant un guió enginyós, així com una posada en escena, una realització i un muntatge molt precisos que donen vida a una història que passa el relleu del primer cinema a les noves generacions.
Et convidem a conèixer una mica més a Jorge i els seus consells pels participants de la 9a edició, segur que t’ajuden molt!
Des de molt petit, m’ha fascinat el tema de les fotos i els vídeos. Un Nadal em van regalar una càmera compacta que tenia l’opció de vídeo, i des d’aquest moment vaig començar a gravar-ho tot.
Després vaig anar descobrint el món del muntatge i dels efectes especials (molt bàsics) però jo m’entretenia moltíssim fent això. I entre una cosa i una altra he acabat aquí!
Bé, a mi des de sempre m’ha agradat fer les meves pròpies pel·lícules i curts, però sempre ho havia fet amb la intenció d’entretenir-me i passar-m’ho bé. Així que sí, havia fet algun altre curt però no tant seriós com aquest.
Fa uns cinc anys ja vaig participar en aquest mateix concurs. Però clar, en aquell moment vaig fer un vídeo sense cap sentit posant tots els efectes que se’m van ocórrer a l’ordinador, tot I que estava orgullós del meu vídeo. Aquesta va ser l’altra vegada que em vaig presentar a un concurs de vídeos.
Sí, la figura de Méliès i també a la de Zach King, que em sembla un personatge també molt important i que és com un Méliès actual.
La idea va sorgir bàsicament en la relació que trobava entre aquests dos personatges i com li hagués pogut venir la inspiració a Zach a través de Méliès, afegint la idea d’un objecte màgic que això sempre mola.
Sí! Des de molt petit conec la figura de Méliès i sempre m’ha inspirat i ha estat un referent per a mi, perquè va revolucionar la manera de veure el cinema i va obrir unes portes que ara mateix són bàsiques. No sé què haguéssim fet sense elles.
Destacaria la seva pel·lícula Le Voyage dans la Lune. És molt típica però és la primera que vaig veure i em va encantar.
Efectivament, vaig realitzar el curtmetratge en quarantena, i crec que va ser un punt a favor enorme perquè estava centrat 100% en el projecte i podia dedicar-li tot el temps que volgués sense haver de preocupar-me d’altres deures que tingués. En part també em va fer anar més lent perquè no podia sortir de casa ni demanar als amics que m’hi ajudessin. Però finalment vaig poder tirar endavant el projecte sense cap problema.
Entre escriure el guió, rodar i editar el curtmetratge, quant temps et va portar realitzar el curtmetratge i quina part vas gaudir més?
En total van ser tres setmanes: la primera va ser tenir la idea i pensar el guió, la segona i tercera van ser gravar i editar.
Sincerament no sabria dir quina part em va agradar més. Jo crec que cadascuna té la seva part de màgia i cal saber gaudir de totes. Encara que si hagués de quedar-me amb una, seria el moment de publicar-lo i veure els comentaris de la meva família i amics.
La tasca més difícil sens dubte va ser la d’haver de gravar-me jo només. I ho vaig solucionar demanant-li ajuda al meu germà, amb molta paciència i repetició.
Veure el projecte acabat i quan van anunciar els guanyadors del concurs.
He comptat amb l’equip que he anat adquirint al llarg dels anys, una càmera (una sony a6300 amb l’objectiu kit i un 50mm analògic), un parell de focus, un trípode i un skate per a fer alguna gravació més xula. També comptava amb el meu germà per a ajudar-me a gravar encara que després se n’afartés una mica.
D’altra banda vaig treballar jo només, si bé és veritat que a vegades els demanava als familiars que m’ajudessin enviant-me un vídeo o que em donessin la seva opinió sobre el projecte per a jo poder millorar-lo. Però estant en quarantena era complicat.
Va ser una mica estrany perquè al principi no sabíem si havia guanyat o no, però quan es va confirmar, vam començar a saltar d’alegria i a explicar-li a tothom.
El concurs ja el coneixia d’una altra vegada que vaig participar fa uns anys, però em va sortir un anunci a Instagram i em vaig proposar fer un curt per a tenir un repte durant la quarantena. M’agradaria molt repetir perquè és una experiència fantàstica. Però acabo de començar el batxillerat i m’agradaria centrar-me plenament en ell. I així deixo el lloc a un altre participant.
En aquest vídeo en particular m’he inspirat molt en Zach King i en els seus trucatges. Però en general @izhan_go és una gran influència per a mi i que m’inspira molt a l’hora de dur a terme els meus projectes.
Ara mateix estic fent un curt amb un parell d’amics i ens l’estem prenent bastant seriosament. Ens han donat una subvenció per a realitzar-lo i hem fet un parell de campanyes amb empreses. Està sent tota una odissea però m’ho estic passant en gran i estic aprenent un munt. La veritat és que el fet d’haver guanyat aquest concurs m’ha donat pas al fet que algunes persones em prenguin més seriosament i ens ha obert un munt de portes. Tinc un canal de Youtube on vaig pujant totes aquestes cosetes. Es diu Jorge films: punxa aquí
El més important és la història que vulguis explicar. Els diria que hi vagin amb tot, que es prenguin tot el temps del món per a fer-ho bé. Que cada detall, encara que sigui petit, compta.
Simplement vull donar-vos les gràcies per fer aquestes coses possibles, ha estat un plaer participar!
Esperem que hagis gaudit tant de l’entrevista com del curt i t’hagin ajudat els seus consells per preparar el teu curt. Ara et toca passar a l’acció! Pots trobar altres recursos útils aquí.