Notícies

  • Sol(s) a casa. Com fer cinema sense sortir de casa

    27 març, 2020

    A l’hora de planificar la nostra pel·lícula pel Participa Méliès tenim la llibertat de localitzar la nostra història on vulguem.

    Una opció molt factible és situar-la dins la nostra llar, centrant-la en una sola localització. I… no hi ha lloc al món que coneguem més com la nostra pròpia casa per treure-n’hi tot el suc!

    Històries domèstiques

    Per fer-ho és important que en el moment en què comencem a pensar el guió tinguem sempre present la premissa principal: casa nostra com a única localització.

    D’entrada sembla una limitació que arruïnarà la pel·lícula, però un bon guió ho pot tot, i penseu en la quantitat de pel·lícules que succeeixen en una mateixa casa:

    Hi ha pel·lícules molt visuals, i amb poc diàleg com:

    Sol a casa

    Niño Rico, on les cases tenen gran protagonisme.

     Així com sèries com Stranger Things

    Locke and Key

    Cámara del terror

    O la clàssica Embrujada.

    El terror és un genere que permet combinar la fantasia i l’entorn domèstic de forma òptima. no hi ha gènere que hagi explotat més les cases a nivell narratiu!

     Teniu casos de cinema còmic o familiar com Bitelchús

    Cazafantasmas

    Gremlins

    La Familia Adams, La família Monster… que combinen fantasia, humor i terror.

    Jugar amb el fora de camp, fent veure que hi ha presències invisibles que no apareixen a la imatge però que el personatge protagonista sí que percep, és un altre recurs que podem emprar.

    Des de Funny Games

    El resplandor

    REC

    Madre!

    En totes elles trobem històries intenses dins de cases encantades, o simplement normals que es tornen aterradores.

    Alfred Hitchcock ens ofereix una història de suspens difícil de superar: La Ventana Indiscreta, amb dos recursos molt interessants per a un guió “domèstic”. Per una banda, escriure una historia sobre una persona que està malalta i no pot sortir de casa (i això es pot aplicar a curts que succeeixen només en una habitació) i per l’altra, el meravellós recurs de les finestres, patis de veïns, etc…  que ens obre un fil inesgotable de idees. 

    Les nostres recomanacions són:

    • Preneu com a referents pel·licules amb molta acció i poc diàleg. Oblideu-vos doncs de sitcoms o adaptacions d’obres de teatre on l’interès recau en les converses.
    • També ens serà útil limitar el nombre de personatges: si heu de gravar a casa, com menys, millor!
    • En cas que només puguem comptar amb un intèrpret, creeu personatges que siguin objectes inanimats, ninos (no cal que siguin sempre diabòlics! Hi ha altres opcions, de veritat!). Teniu exemples com Gremlins o la sèrie Alf.
    • Les mascotes ens propicien pel·licules entranyables, però la realitat és que qualsevol cineasta us ho desaconsellarà.
    • També hi ha el recurs de desdoblar personatges i que interactuïn, o crear personatges que hagin d’anar coberts o emmascarats de manera que qualsevol intèrpret pugui assumir dos, o més rols.

    Mireu aquesta selecció de vídeos de passades edicions de Participa Méliès. Són molt divertits i creatius, amb enfocaments molt diversos i  gravats en un sol entorn domèstic.

    Segur que les vostres ments ja estan indagant en els racons idonis de casa vostra on plantar la càmera, la tauleta o el mòbil per començar a rodar!

    Casa teva, ja no és casa teva

     També tenim l’opció de reconvertir els nostres menjadors, habitacions, cuines o terrasses en espais ficcionats o en llocs neutres que podrien ser perfectament un plató de cinema.

    Com ho aconseguim? Us passem una sèrie d’idees extretes de curts de Participa Méliès

    1- CROMA: Algunes persones han substituït les seves estances, mitjançant la tècnica del croma, per imatges o il·lustracions de diferents espais com en els següents curtmetratges:

    Si voleu aventurar-vos a convertir casa vostra en un univers llunyà, consulteu els nostres Consells pràctics per fer i utilitzar un croma.

    2- Tenim l’opció de cobrir una o dues parets amb una tela, paper o d’altres materials, per tal d’aconseguir un fons llis que podria ser qualsevol lloc, com veureu a continuació:

    3- I, d’altres, han adaptat els espais on viuen buscant l’atrezzo adequat per simular l’habitacle ideal pels personatges de les seves històries:

    En el darrer cas us hem d’avisar que a vegades allò que sembla tan obvi a primera vista no ho és! En molts casos la vostra cuina seguirà sent la vostra cuina (ni un laboratori, ni un restaurant…) el vostre menjador mig buit, seguirà sent el vostre menjador per més buit que l’hageu deixat.

    Per tant, si us decanteu per aquesta opció, busqueu la versemblança: que l’espai parli dels personatge, que no es colin elements que ens remetin a altres contextos i  que hi poseu elements que escaiguin. Ja us advertim que probablement necessitareu un gran treball d’art i decoració!

    De totes maneres, podeu estalviar molta feina seguint el recurs que ve a continuació

    4- Tancar el pla: com menys elements entrin al pla, menys possibilitat d’errors d’atrezzo.

    I fixeu-vos: youtubers, tiktokers… cada vegada es grava més dins les habitacions, amb càmera fixa, i tancant molt el plànol. També amb recursos com les desaparicions, superposicions, etc…Exploreu tot el que poden donar de si!

    La mostra d’això la trobem en Zach King, que a banda del propi Georges Méliès, té molts números de ser qui domina millor el truc de substitució de Méliès en l’actualitat i qui l’ha  utilitzat de forma més contemporània i divertida. 

    Algunes participants, usen aquesta estètica més nova amb molt d’enginy i molt bons resultats, com reflecteix el curt guanyador Premi Junior de la 7a edició:

    El cinema dins del cinema

    Com a alternativa també podeu buscar fórmules de guió lligades al metallenguatge o mitjançant els trucatges de Méliès, per enriquir els vostres curtmetratges.

    El metallenguatge és una tècnica per la qual utilitzem un llenguatge per descriure o parlar sobre un altre llenguatge. En l’àmbit cinematogràfic podem realitzar una pel·lícula que parli sobre el món del cinema com en el cas de pel·lícules com The Artist o Nine, o bé, que faci referència a d’altres llenguatges com el musical o el teatral com il·lustren films com La La Land o Birdman.

    A la passada edició del Participa Méliès, un participant va presentar aquest curtmetratge que fa referència al llenguatge literari, que és un exemple meravellós de com fer ús del metallenguatge en un curtmetratge cinematogràfic:

    A tall d’exemple, també us deixem un fragment de la pel·lícula Sherlock Jr de Buster Keaton perquè veigueu com el cinema pot enriquir el propi cinema:

    De possibilitats n’hi ha moltes, com veieu, i segur que se us n’acudiran moltes més si hi doneu unes quantes voltes!

    Nosaltres us animem a imaginar-vos quins personatges i quines històries de cinema fantàstic podrien transcórrer a les vostres llars i utilitzar els mecanismes que us hem ofert per donar-los vida a la vostra pròpia pel·lícula!

Tornar a dalt
Tancar
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder així millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts del teu interès. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a Política de Cookies.