Notícies

  • Entrevista als guanyadors del Millor Vídeo de la 7a edició de Participa Méliès

    17 febrer, 2020

    Jesús Leblic és el guanyador de la 7a edició del concurs Participa Méliès amb un curtmetratge fantàstic titulat La Voisin.

    Edith és una jove francesa que sofreix una severa depressió. En la seva cerca per una solució desesperada troba a la Voisin, una bruixa que canviarà el seu passat per a ajudar-lo a superar el present.

    Per conèixer més detalls sobre el seu curt i la seva afició al cinema li hem fet aquesta breu entrevista:

    Entrevista

    D’on neix el teu interès pel cinema?

    M’interessa el cinema des que era un nen. Recordo que m’obsessionaven algunes pel·lícules que gravava i veia una vegada i una altra.

    Havies realitzat algun curtmetratge anteriorment? I havies participat en algun altre concurs de vídeos?

    Sí, he dirigit altres curtmetratges i he participat en documentals, musicals i pel·lícules. També he participat en altres concursos amb un bon resultat.

    D’on va sorgir la idea del curtmetratge?

    La idea va sorgir després de fer una revisió d’alguns curtmetratges i pel·lícules mudes, en concret després de recordar i visualitzar la historia El amante menguante, que és una petita peça d’Almodóvar que apareix a la seva pel·lícula Hable con ella.

    Què destacaries de l’univers del cinema de Méliès?

    Crec que destacaria la imaginació desbordant en els seus decorats i vestuaris; ens fan veure l’artista a través del director de cinema.

    Si haguessis de triar un dels trucatges de Méliès, quin escolliries?

    Sens dubte el joc d’escala, potser és el més difícil d’executar, però és el més impactant.

    Entre escriure el guió, la música, rodar, editar, etc., quan de temps has trigat a fer el curtmetratge i de quina part has gaudit més?

    No ens ha costat gaire temps, en general, un mes i mig més o menys; dos dies de rodatge i moltes hores de postproducció.

    Quina és la dificultat més gran que has trobat realitzant aquest curt i com l’has resolt? I, d’altra banda, què t’ha resultat més fàcil?

    La dificultat més gran va ser crear el decorat de l’interior del cos de la protagonista, i fer un cor tan real com fos possible, quan en realitat era un puf amb una persona darrere movent-lo per simular el batec.

    La tasca més fàcil va ser la creació de la mateixa història, l’escriptura del guió i el full de ruta del rodatge.

    I la satisfacció més gran?

    Per descomptat que es valori el treball. És un al·licient per continuar endavant!

    Amb quin equip tècnic i humà has comptat per realitzar el curt?

    He comptat amb amigues i amics que tenien una mica de temps per donar-me un cop de mà. Tenia dues Canon 7D i tres fresnels de 500w.

    Què creus que hauria fet Méliès amb una càmera com la que has guanyat amb el premi a Millor vídeo?

    Suposo que el mateix, però amb la qualitat que coneixem i hem normalitzat avui dia. Però no crec que hagués canviat la manera de conceptualitzar el seu art; en aquell moment, el teatre i la màgia eren els seus únics referents de performance davant del públic.

    Quin consell donaries als futurs participants en el Participa Méliès perquè deixin volar la imaginació?

    Només han de seure davant d’un paper, escriure idees esbojarrades i assenyades i escollir la millor.

    Explica’ns com vas descobrir el concurs i si teniu ganes de tornar-hi a participar en la propera edició? Si és així, has pensat ja cap idea de la qual ens puguis avançar algun detall?

    El vaig conèixer a través d’Internet. Buscava algun concurs en què participar i el tema i el premi em van semblar molt suculents.

    No crec que pugui participar enguany.

    A La Voisin, la caracterització dels personatges i la música són meravelloses. Explica’ns com va ser el procés de treball per crear la música del curt i aconseguir l’atmosfera desitjada mitjançant la direcció artística.

    Per a la música del curt em va caldre molt temps. S’havien d’encaixar diverses peces de música clàssica perquè el discurs d’àudio s’ajustés absolutament al discurs narratiu i visual. Hi havia diversos autors que alguns amics músics em van recomanar, i altres peces que vaig anar trobant entre els centenars que s’anaven reproduint. Va ser tant dur com satisfactori.

    El vestuari es va escollir entre moltes opcions que teníem emmagatzemades d’altres curtmetratges i vídeos. Vaig utilitzar referències d’alguns quadres de Tamara de Lempicka per crear el personatge d’Edit, i em vaig inspirar en les bruixes de les pintures negres de Goya per a La Voisin. Es van fer moltes proves per intentar encaixar el moment intemporal que representava la història.

Tornar a dalt
Tancar
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder així millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts del teu interès. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a Política de Cookies.