Notícies

  • Entrevistem a Josep Arbiol, membre del jurat de la 7a edició de Participa Méliès

    1 abril, 2019

    Josep Arbiol és president de l’Associació cultural “Jordi el Mussol” i fins ara ha estat director de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), un festival de cinema dirigit a nens, nenes, joves i professorat. Compta amb una àmplia experiència en el món educatiu i audiovisual. Ha dirigit pel·lícules educatives com Un barri de cine, algunes d’elles premiades en nombrosos festivals i competicions nacionals i internacionals. Parlem amb ell sobre com va descobrir l’obra de Méliès, la MICE i la importància del cinema i de l’audiovisual en l’educació.

     

    Recordes com va ser el teu primer contacte amb el cinema de Georges Méliès?

    Viatge A la Lluna, en això no crec que sigui molt original. La vaig veure al cinema que regentava el meu besoncle a Estivella, abans del llargmetratge Tres sargentos bengalíes. El cinema i la literatura eren les meves passions de petit i descobrir a Jules Verne a la gran pantalla d’aquella manera, quan havia llegit la majoria dels seus llibres, va ser màgic per a mi. No va passar desapercebuda aquesta projecció, la tinc gravada a la meva retina. Encara avui, quan recordo el llibre de Verne, no puc deslligar-lo de la imatge de la Lluna de Méliès a la gran pantalla groguenca del cinema del meu oncle José.

    Com valores la passada edició de la MICE, la Mostra Internacional de Cinema Educatiu que has dirigit?

    Estic radiant, feliç, exultant, molt content. Quan fa set anys ens plantejarem crear la MICE en cap moment, ni en el millor dels nostres somnis de cinema, haguéssim imaginat que la MICE seria el que ha estat aquesta edició. Ni per quantitat d’espectadors, ni per durada, ni per varietat de propostes. Alguna cosa que m’agradaria destacar és la implicació cada vegada major dels centres educatius. La MICE és la gran pantalla del cinema fet a l’aula, per tant, l’objectiu està més que aconseguit. Si a això hi uneixes el suport del sector professional al treball de base, realitzat per nosaltres, tenim la combinació perfecta. Poder tenir a Hanna Schygulla o a Martín Cuenca o, com vam tenir l’any passat, a Marisa Paredes o Agustí Villaronga és tot un luxe per a un festival amb una finalitat pedagògica.

    En un article d’opinió vas dir que l’èxit de la MICE està en el professorat que ha participat. Què li diries a un professor/a per a animar-lo a introduir el cinema a l’aula?

    En primer lloc, que oblidés la por i el tòpic de l’alumnat natiu digital. Alguns professors temen no estar a l’alçada de l’alumne que es ja coneix les noves tecnologies, pensen que ja van néixer amb elles. Quan jo vaig néixer els cotxes circulaven pels carrers i vaig haver d’aprendre a conduir, i les normes de circulació per saber com portar un volant. I al principi no va ser fàcil, vaig pensar que mai podria conduir ni un ‘motocarro’ automàtic i ara m’atreveixo fins a amb autobusos. No podem, al segle XXI, obviar que estem en el segle de la imatge i no utilitzar-la. L’audiovisual és un llenguatge que hem d’ensenyar perquè és l’imperant en la societat. Tenir alumnes sense competències en codis audiovisuals és abocar-los a la manipulació dels mitjans i deixar-los exposats a ser titelles. Pel que fa al cinema, si la literatura està dins de l’aula també ho ha d’estar el cinema (no confonguem cinema amb audiovisual) i hem de donar-li una volta a la utilització que fins ara s’ha fet del cinema per, a més de l’aspecte lúdic al qual mai hem de renunciar, aprofitar totes les seves qualitats didàctiques i formatives.

     

    “No podem, al segle XXI, obviar que estem en el segle de la imatge i no utilitzar-la.”

     

    Has comunicat que aquesta ha estat la teva última edició de la MICE com a director, tens en ment dirigir algun altre projecte relacionat amb el cinema i l’educació?

    Si la pregunta és si deixo la MICE per una altra proposta diferent, la resposta és no. No hi ha res a tir fet. Crec que després de set anys al capdavant del festival és sa per mi i higiènic per al festival que altres mans li donin una volta i que s’aportin idees fresques. La innovació i l’educació han d’anar sempre unides. La MICE està consolidada tant a nivell local com internacional, i estic molt orgullós d’això. La meva intenció ara és descansar. No obstant, sempre he estat hiperactiu. Que ho preguntin als meus mestres de primària! L’any 1993 vaig gravar el meu primer audiovisual a l’aula i des d’aquell moment no he parat. És més, tenia la meva plaça en un col·legi de Benetússer i vaig demanar el trasllat a València. El meu objectiu era oxigenar-me durant una temporada i vaig arribar amb la intenció d’estar ben callat en el nou centre sobre el meu treball en educomunicació. Abans de Nadal ja estava realitzant un projecte. Vull dir que la meva idea és prendre forces i, si sorgeix una cosa interessant o diferent, ja ho veuríem. En 26 anys la meva vida i les meves amistats han girat en un 90% entorn del món del cinema i l’educació. Difícilment me’ls podré treure del damunt. Ni tampoc ho pretenc.

    Què ofereix el cinema o l’audiovisual, en general, com a eina educativa?

    La lectura i l’estudi de la imatge. En l’aprenentatge tradicional s’és espectador. L’ús del cinema i l’audiovisual en l’educació és un valor bàsic dins del procés d’ensenyament-aprenentatge que afavoreix la consecució d’objectius molt diferents utilitzant un camí dinàmic i efectiu. És un recurs informatiu poderós  que permet accedir a continguts, valors individuals o socials i estimula el desenvolupament de competències com la capacitat d’observació, anàlisi, reflexió i judici crític. Involucra a les persones tant dins de la dimensió cognitiva com afectiva, ètica, social i individual. El cinema, inclòs en l’educació, serveix per a cobrir temes i continguts que, sense ser avaluables, mereixen especial atenció educativa: matèries transversals, educació integral, tutoria, orientació, … També pot utilitzar-se com a estímul per a despertar en l’alumnat l’interès per determinats temes d’àrees curriculars. I per descomptat també pel plaer de gaudir del bon cinema.

     

    “El cinema serveix per cobrir temes i continguts que, sense ser avaluables, mereixen atenció educativa”.

     

    L’escriptura i creació de la imatge. Un aprenentatge actiu en el qual s’és realitzador. Es tracta d’aprendre fent cinema, escrivint imatges, narrant digitalment. Mostrar la necessitat de portar a l’aula l’ensenyament de l’escriptura de la imatge. Els estudiants han de saber detectar, analitzar i comprendre elements tècnics fílmics que els permeten ser competents i crítics en la construcció dels seus propis missatges audiovisuals, competència fonamental en l’entorn mediàtic actual de cultura participativa. És un pas endavant de l’aprenentatge contemplatiu, que es produeix de l’”aprendre mirant cinema” a un aprenentatge proactiu en el qual els joves s’impliquen en l’elaboració dels seus propis missatges, aplicant la seva creativitat i inquietuds.

    Quina importància o valors educatius veus en el concurs Participa Méliès?

    Quan vaig conèixer Participa Méliès em va sorprendre. Em va semblar una gran proposta. Com, tornant als orígens del cinema, podíem introduir als joves d’avui en la màgia del cinema. Chapeau. Dos en un. Lectura i història del cinema, alhora que escriptura d’imatges. Compressió i expressió d’una manera lúdica i amb perspectiva històrica. Vaig seguir la proposta online durant algun temps fins que vam tenir l’oportunitat de col·laborar fa un parell d’anys en ocasió de la 5a MICE. És per a mi tot un honor poder involucrar-me directament en aquesta nova edició.

    En què et fixaràs a l’hora de valorar els vídeos del concurs de vídeos Participa Méliès?

    El més important és l’originalitat i la creativitat. Com, a partir de l’ús de les tècniques de Méliès, són capaços de narrar una història. D’explicar una història. I he repetit la paraula història ja que per a mi és fonamental que, a més de l’esteticisme, les imatges em transmetin un missatge. A partir d’aquí estudiaré el missatge i els continguts. Espero i imagino que la decisió serà complicada. Veient els treballs d’anteriors edicions el nivell és més que digne.

     

    “Pes mi és fonamental que, a més de l’esteticisme, les imatges transmetin un missatge.”

     

    Sense mullar-te sobre els vídeos participants a la 7a edició, hi ha algun curtmetratge de passades edicions que vulguis destacar? Per què?

    Demanar-li a un director d’un festival que destaqui treballs de centres educatius públicament és posar-lo en un compromís. El treball a l’aula no és un treball que es faci per a ser millor que els altres, ni amb una finalitat comercial, encara que es jugui al divertit joc dels premis. La mateixa pregunta realitzada sobre els treballs de la secció professional seria més fàcil de respondre. No obstant, m’agradaria ressaltar el treball i la utilització de l’audiovisual que es fa en alguns centres amb alumnat amb necessitats educatives especials o en centres ocupacionals. Potser, al no ser el meu camp de treball, va ser per a mi el més innovador i el més arriscat. Dos centres, un de Villena i l’altre de Dénia, per a mi destaquen a nivell internacional. I crec que ni ells mateixos ho saben, és el problema de la feblesa de les xarxes… He mostrat els seus treballs en molts festivals internacionals i sempre sabia que les preguntes posteriors anirien centrades en aquests dos curtmetratges.

    Entrevistamos a Josep Arbiol, miembro del jurado de la 7ª edición de Participa Méliès

    Pots seguir a en Josep Arbiol en Facebook i a la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE) a Twitter.

    Coneix aquí a la resta del jurat de la 7a edició de Participa Méliès.

Tornar a dalt
Tancar
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder així millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts del teu interès. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a Política de Cookies.