Fem stop motion!

L’animació és un procés cinematogràfic que s’utilitza per generar la il·lusió del moviment en fotografies, dibuixos, ninots o qualsevol tipus d’objecte. Hi ha diversos tipus d’animació, que es classifiquen segons com es realitza (animació tradicional, digital, rotoscopi, etc.) o segons el material que s’anima (plastilina, dibuixos, fotografies, etc.).

Un tipus d’animació molt freqüent és l’stop motion: una tècnica que té el seu origen en el cinema de Georges Méliès, que va ser qui va obrir la porta a l’animació en stop motion gràcies a l’atzar. Méliès estava rodant a la plaça de l’Òpera de París quan es va adonar que se l’hi havia encallat la càmera. No va trigar més d’un minut a desbloquejar-la i reprendre la filmació, però quan va projectar el material filmat va descobrir que hi havia elements del pla que s’havien substituït com per art de “màgia” a causa de l’aturada de la càmera en un moment determinat de la filmació i d’haver-la reprès en un altre. Méliès va observar que els homes que estaven passant davant la càmera s’havien convertit en dones i que, de cop i volta, un òmnibus s’havia transformat en un cotxe fúnebre.

Aquest efecte es va traduir de seguida en el famós truc de substitució de Méliès i, si bé es basa en el mateix principi, la tècnica de l’stop motion difereix en la manera de fer-ho i en el resultat final.

El truc de substitució (un dels que demanem per als curts del Participa Méliès) el creem aturant l’enregistrament de la pel·lícula i continuant-lo després de modificar de manera notòria un element del pla amb l’objectiu de generar una sorpresa. Per exemple, si observem el curtmetratge de Méliès La Sirène, veurem que el senyor es transforma en mag o que la sirena sembla que surt del no-res.

La Sirène, Georges Méliès (1904)

En canvi, l’stop motion el duem a terme mitjançant la captura d’imatges fotogràfiques estàtiques de manera successiva per crear una acció continuada. Per fer-ho cal que modifiquem lleugerament els elements de la imatge en cada fotografia. Finalment, quan observem la reproducció amb velocitat d’aquest seguit d’imatges apreciarem la il·lusió del moviment com si fos real. Per entendre-ho fàcilment podem observar aquest curtmetratge de Segundo de Chomón, que utilitza hàbilment aquesta tècnica per donar vida als objectes que serveixen la clientela en un particular hotel:

El hotel eléctrico, Segundo de Chomón (1908)

L’stop motion és una tècnica molt creativa que podem emprar fàcilment i que, a més a més, ens permet fer trucatges per generar la sensació que algú es desplaça per sobre del terra sense caminar, que un objecte cobra vida o que un grup d’objectes es rebel·len.

Per aquest motiu us proposem que trieu alguns objectes quotidians que tingueu a mà i creeu una història de la qual siguin els protagonistes!

Per començar podeu fer servir joguines: una pilota, un peluix, alguna nina, ninot o figura que us agradi; peces de menjar com fruites, llaminadures o galetes; roba o qualsevol estri que tingueu a l’abast, com ara coberts, bolígrafs, gomes, esponges…

Per realitzar l’stop motion només us cal una càmera o qualsevol dispositiu que faci fotografies i un trípode o un lloc on recolzar i fixar la càmera de manera realment estable. Una vegada que haguem escollit els elements que volem animar i haguem planificat l’escena i les accions d’aquests elements, la tècnica que s’ha de seguir és molt senzilla:

• Situem l’element o els elements que volem animar al set de rodatge.
• Plantem la càmera o el dispositiu definint l’enquadrament que volem del pla.
• Fem una primera fotografia que ens marcarà la posició inicial dels elements i modifiquem lleugerament la posició dels elements dins del set.
• Fem una altra fotografia sense moure ni un mil·límetre la càmera amb els elements canviats de lloc o de posició seguint l’acció que volem que interpretin.
• Tornem a moure els elements i tornem a fotografiar-los. I així successivament fins que haurem retratat totes les accions que volem que facin els nostres personatges quotidians.
• Un cop fetes totes les fotografies, les descarregarem a l’ordinador i muntarem les imatges una rere l’altra de manera consecutiva amb un programa d’edició de vídeo, per tal que es reprodueixin els moviments dels elements com els havíem plantejat.

Què és important que tinguem en compte?

• Perquè el muntatge final quedi bé és important que tinguem en compte a quina velocitat passem les imatges. És recomanable un mínim de 24 imatges per segon, que és el nombre de fotogrames que s’utilitza normalment en el cinema, però en podem posar 12, 18, 25, 30 o les que vulguem. Això voldrà dir que necessitarem fer moltes fotografies per aconseguir l’efecte desitjat. Penseu que en un principi ens sembla que tenim moltíssimes imatges, però en realitat ens semblaran molt poques un cop les reproduïm ràpidament!

• Un altre factor que hem de tenir en compte és que cal fixar la càmera i no moure-la gens de la posició inicial, perquè si ho fem se’n pot ressentir el resultat final. Si és la primera vegada que fem un stop motion, segurament amb un sol pla general en tindrem prou per experimentar amb la tècnica. De tota manera, quan fem un vídeo amb stop motion també tenim la possibilitat de planificar i d’incloure canvis de plans dins d’una mateixa escena per apropar-nos i allunyar-nos dels elements, o per variar el punt de vista del públic i enriquir el muntatge final de la peça.

• Si fem un stop motion amb il·luminació natural, és a dir, llum provinent del sol, sovint no tenim en compte que, encara que sigui molt lleugerament, la llum pot anar variant des que fem la primera fotografia fins a l’última. I no és fins que muntem la peça final que ens n’adonem! Aquest és un dels errors de raccord més comuns que notem en els vídeos d’stop motion i està bé que ho tinguem present per evitar-lo.

Com sempre, us deixem uns quants vídeos amb exemples ben variats d’aquesta tècnica perquè remeneu, trieu i en traieu tantes idees com us sigui possible!

El cuiner encantat, Georges Méliès (1904)

https://www.youtube.com/watch?v=KZj_H7_6ZII

Animació en stop motion de fruites i verdures, Clemotion (2016)

Coinstar, PES (2009)

Game Over, PES (2008)

Western Spaghetti, PES (2008)

Font imatge superior: Danny Chan (Vancouver Film School – Digital Design), sota llicencia Creative Commons (CC BY 2.0).