Entrevista a Mireia Fort Pinto, professora dels guanyadors de la 6a edició de Participa Méliès (Categoría Escolar – Cicles Formatius)

A la sisena edició del concurs de vídeos Participa Méliès, dins la Categoria Escolar (Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius), els estudiants del Cicle de Grau Mitjà de Vídeo, Discjòquei i So de l’Institut Mare de Déu de la Mercè de Barcelona van endur-se el premi al Millor Vídeo amb una història sobre el metallenguatge on la càmera i el so són molt presents.

Parlem amb la Mireia Fort Pinto, professora d’aquest equip, sobre el procés de realitzar aquest curtmetratge o com va començar tot amb una visita al Museu del Cinema, a Girona.

Quin procés vau seguir per definir la idea del curt?

Vàrem seguir un procés d’investigació de l’univers Méliès, de la seva forma d’explicar histories i fer cinema estudiant els seus trucatges, etc. Després, vam pensar com podíem imitar-lo, en el marc de  l’estil del cinema mut de l’època, i així fer un guió i un pla de rodatge entre tots. I, ja que estem en una escola d’imatge i so i els alumnes son del Cicle de Grau Mitjà de Vídeo, Discjòquei i So, vam pensar fer una història sobre el metallenguatge, on la càmera i el so fossin molt presents. D’aquí́ la idea de fer una història sobre una “parella audiovisual”.

Finalment, vàrem repartir rols, tasques i vam rodar la pel·lícula entre tots.

Havíeu estudiat Georges Méliès i els seus trucatges de càmera abans de plantejar-vos participar en aquest concurs? Quin trucatge us agrada més?

Els alumnes feia poc que havien anat al Museu del Cinema, a Girona, i que havien conegut l’obra de George Méliès. Aprofitant la sortida i el fet d’haver de fer per una pràctica de classe, ens vàrem decidir a participar al concurs.

El trucatge que més els va agradar filmar i del que van estar més contents amb el resultat final va ser el de sobreimpressió́ (al principi del nostre curt on hi ha dos joves, noi i noia, preparant un rodatge).

​Quina és la dificultat més gran que vau trobar realitzant aquest curt? I quina és la tasca més fàcil que us heu trobat a l’hora de realitzar-lo?

El més difícil va ser la part del stop motion. Un cop gravada vam adonar-nos que faltaven fotogrames i vam haver de repetir la gravació. La tasca més fàcil va ser treballar en equip. És un grup d’alumnes que estan molt units i motivats per fer coses conjuntament.

​Què us satisfà més del resultat final?

En general el curtmetratge ens agrada molt. Sobretot per l’estètica antiga, el seu metallenguatge (la parella real sent gravada per la parella fictícia), el joc de paraules audio-visual (càmera i so) o haver fet els trucatges.

​Què van dir-vos els vostres companys, amics i familiars en veure el curt?

Els va agradar molt, per ser breu, rodó i senzill.

​Què és el proper que penseu rodar amb el kit de rodatge i el curs que heu aconseguit com a guanyadors d’aquesta categoria?

Estem preparant altres curts i pensant en presentar-nos a altres concursos.

La idea és que el kit sigui un material perquè els alumnes utilitzin per a fer cinema sempre que vulguin, ja que s’ha quedat al centre com a material de préstec.

​Quin consell donaríeu a altres centres que es plantegin participar en la pròxima edició́ del concurs?

Que amb ganes, motivació, unió, paciència i treball en equip s’aconsegueixen grans resultats!