Notícies

  • El salt d’angulació. Petita guia per evitar errors freqüents

    29 maig, 2018

    En el món de l’audiovisual es parla de “salt” quan estem veient un vídeo i notem de manera excessiva com canvia un pla de l’anterior perquè el tall entre els dos plans no és suau o orgànic. Per què passa això? Una de les causes més possibles és un error molt comú que es produeixen part durant el rodatge i que s’anomena “salt d’angulació”.

    El salt d’angulació succeeix quan unim dos plans d’una mateixa escena que s’han filmat des d’una posició de càmera pràcticament igual. Aquest efecte augmenta quan, a més a més,s’assemblen també molt la mida del pla (pla general, pla mig, etc.) i l’alçada del punt de vista (picat, contrapicat, etc.) dels enquadraments dels plans que volem unir.

    Una solució per evitar aquest error és aplicar “la regla dels 30 graus”. Aquesta regla diu que no podem muntar successivament dos plans filmats per dues càmeres posicionades que formin entre elles un angle menor de 30 graus. Així, doncs, si en el moment de rodar una escena de la nostra pel·lícula realitzem dos plans amb una posició de càmera massa similar, quan muntem els dos plans l’espectador no percep un canvi deliberat en el punt de vista del pla sinó un error, una distorsió, un salt injustificat.

    Perquè això no passi hem de tenir en compte on hem situat en el set de rodatge la càmera per gravar el primer pla. Podem indicar amb una cinta al terra on situem les càmeres per tenir-ho sempre clar, com fan els professionals. Així, si llavors decidim incorporar un altre pla de la mateixa escena que sigui semblant podrem buscar fàcilment una posició més allunyada d’aquest primer punt per gravar el segon pla que ens sigui útil a l’hora de muntar l’escena. Com hem dit, aquesta posició haurà de tenir sempre un angle d’una distància superior als 30 graus entre els dos punts de càmera, com podem veure en aquesta imatge. Així podrem editar la nostra pel·lícula de manera més senzilla i orgànica!

     

    Font Imatge

    També és important reflexionar sobre els plans que hem decidit gravar durant el rodatge. Si estem rodant dos plans massa similars, preguntem-nos: què ens aporta el canvi de pla? Si la resposta és “res”, aleshores no cal que rodem aquest pla! Més val que invertim esforços buscant un tipus de pla amb un enquadrament o una angulació diferent que enriqueixi el muntatge del nostre curtmetratge.

    Com solucionar el salt d’angulació?

    Si no hem tingut en compte aquesta regla durant el rodatge, durant el muntatge tenim solucions per arreglar aquest tipus de salt sense haver de tornar a rodar l’escena:

    • Podem interposar, entre aquests dos plans, un altre pla de la mateixa acció amb una angulació, un enquadrament i una profunditat de camp ben diferents per evitar el salt d’angulació entre ambdos plans.
    • En cas que no tinguem cap altre pla de la mateixa escena, també podem inserir un pla recurs. Per exemple, podem mostrar una reacció a l’acció que estem narrant,que pot ser un gest o una mirada, o un detall concret de l’escena que pot ser un element com ara un espai determinat, un rellotge, una petjada… Com que el pla recurs tindrà una angulació o un enquadrament diferent també evitarem que saltin els dos plans.

    Cal tenir en compte, però, que la regla dels 30 graus s’inclou dins dels paràmatres i l’estil del llenguatge cinematogràfic clàssic, que es caracteritza per un tipus de muntatge funcional i orgànic.

    En oposició a aquesta manera de fer cinema, hi ha cineastes que incorporen l’ús d’aquests talls en les seves pel·lícules expressament: són els jump cuts. S’utilitzen per marcar breus el·lipsis temporals que ometen una part de l’acció i també amb fins creatius, per generar tensió, desconcert… És un recurs molt utilitzat en la comèdia i en formats com l’sketch.

     

    Al final de l’escapada

     

    Annie Hall

     

    La botiga dels horrors

    Si us resulta familiar, l’heu encertat! Els jump cuts existeixen de fet des dels orígens del cinema. El mateix Georges Méliès va saber donar-los un ús creatiu des del començament convertint-los en el que coneixem com “el truc de substitució” per impressionar al públic!

     

    El malson

    Com hem pogut comprovar en aquest post i els anteriors sobre errors freqüents, per facilitar la fase d’edició dels nostres curtmetratges és essencial planificar molt bé el rodatge: pensar els tipus de plans que volem gravar, decidir on posarem la càmera, planificar el muntatge que tenim pensat amb l’storyboard, gravar plans recurs…En definitiva, tenir un control de tot el que enregistrem durant el rodatge.

    Per tant, com ja vam veure, la figura de l’script és molt útil per anotar quines preses del rodatge són bones i ens poden servir en el muntatge final i descartar opcions. Així no ens caldrà visualitzar tot el que hem rodat.

    Veure també: Necessito l’script? | Què és el salt de l’eix?

Tornar a dalt
Tancar
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar la teva navegació, recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació, mostrar publicitat i anuncis relacionats amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies