Notícies

  • Un bon guió hauria de poder funcionar sense diàlegs o les 10 preguntes clau

    4 abril, 2018

    El guió és aquell moment màgic en la creació d’una pel·lícula en què una història comença a cobrar vida i, per això, és una de les parts més importants del procés cinematogràfic. Si n’escrivim un per primera vegada li haurem de prestar una atenció especial per entendre’n el format.

    Tot i tractar-se d’un text escrit, la lectura d’un guió ha de ser senzilla i visual perquè la història que conté pugui transformar-se en imatges fàcilment, tant en la ment de qui la llegeix com en la pel·lícula final. Tot guionista ha estat principiant i ha comés alguna vegada l’error d’escriure el guió amb un estil massa literari.

    La literatura és una manifestació artística que, utilitzant la paraula com a vehicle, ens transporta a l’interior dels personatges i evoca els seus pensaments, les seves emocions i la seva psicologia. I aquest no és el nostre objectiu quan ens disposem a guionitzar la nostra història, més aviat tot el contrari.

    El cinema és una manifestació artística que, utilitzant les imatges com a vehicle, ens mostra personatges, escenaris i situacions. Les representacions visuals han de permetre que des de fora s’entengui què està succeint i que es captin les actituds i les emocions que experimenten els personatges. Tot i que en el cinema de vegades tot això s’aconsegueix verbalitzant, s’ha de fer sobretot mitjançant la gestualitat i l’expressió corporal, com també a partir de dades i valors artístics i estètics que la imatge ha de contenir.

    Així, per exemple, si situem un personatge en un espai nevat i veiem que es frega els braços amb les mans i arronsa les espatlles, l’espectador entendrà que té fred sense haver d’explicitar-ho. O si un personatge es fica al llit, s’adorm i es desperta i es vesteix, entendrem que ha transcorregut la nit i ja és l’endemà.

    Una tècnica molt útil per posar això en pràctica és formular-nos les següents qüestions i respondre-les en el procés d’elaboració del nostre guió:

    Què veiem?

    Com és això que veiem? Com se’ns mostra?

    Què sentim?

    En quins llocs se situa la nostra història? I com són?

    Quins personatges tenim?

    Quines accions han de fer per complir els seus objectius? I, quins diàlegs són essencials per a la història…?

    …O, en aquest cas, la història del Participa Méliès:

    Com interactuen els nostres personatges entre ells sense fer ús de la paraula? I amb els elements que els envolten?

    Si redactem el nostre guió tenint en compte aquestes preguntes, la nostra història estarà escrita utilitzant els codis idonis del llenguatge cinematogràfic i la seva posada en escena serà molt més senzilla i eficaç.

    Un bon guió està escrit pensant en les imatges i les accions que permeten el desenvolupament de la història. Per això, sovint diem que un bon guió és aquell capaç de “funcionar” sense diàlegs. Això significa que, normalment, si fem un bon treball a l’hora d’escriure el nostre guió, pensant les imatges i les accions acuradament, la història s’entendrà igualment.

    Participa Méliès és una oportunitat d’iniciar-nos en el món del guió cinematogràfic d’una manera més senzilla, ja que sovint la creació i el desenvolupament d’uns bons diàlegs és una tasca molt complexa i és on se solen produir més errors: tècnics, com ara la captació del so, però també d’interpretació, ja que tot sovint els actors i les actrius se centren en el text i no treballen prou l’expressió corporal.

    Realitzar el teu primer curtmetratge amb una història muda és una oportunitat idònia per aprendre a expressar-te en imatges.

Compartir
Tornar a dalt