Notícies

  • Entrevistem al músic Josep Maria Baldomà

    15 maig, 2017

    Si hi ha algú prou capacitat per parlar-nos de BSO i de les relacions de la música amb el cinema, aquest és, sens dubte, el músic Josep Maria Baldomà.

    Josep Maria Baldomà és una d’aquelles persones que pot ser presentada amb una llarga llista d’ocupacions professionals: pianista, compositor, arranjador, productor musical i professor. Prové de l’àmbit de la comunicació audiovisual i és reconegut per haver compost la música de moltes pel·lícules de cinema mut i haver-ne acompanyat musicalment moltes altres, entremig d’obres de teatre, sèries de televisió i d’altres projectes igualment interessants.

    Aprofitant-nos de la teva experiència com a pianista de cinema mut, t’hem de fer una pregunta obligada: quins consideres que són els requisits més importants a l’hora de compondre la BSO d’una pel·lícula muda?

    En el meu cas, necessito veure la pel·lícula abans (2-3 cops) per saber quin ritme intern té el muntatge, quina història volia explicar el director i com es percep la narració com a espectador. Sovint també m’informo a Internet, contextualitzo el material que he de musicar. Al segon “visionat”, ja estructuro en escenes la pel·lícula, faig anotacions personals i em pregunto quin paper hi pot tenir la meva música… M’ajuda haver estudiat cinema a la UAB. I llavors, després d’aquest treball no estrictament musical, és quan començo a treballar amb el piano. I m’imagino formant part d’un equip (cronològicament impossible) i que contem la mateixa història.

    En termes més generals, què creus que és el més important d’una BSO perquè sigui bona i s’adapti a la pel·lícula que acompanya?

     En termes generals, pot ser que la densitat d’informació sonora que hi ha en cada moment tingui un paper important en la qualitat i el funcionament de la BSO. S’ha dit que la banda sonora és un narrador invisible… Igual que un director escull la quantitat i la qualitat de tot allò que surt en cada pla, el compositor hauria de poder aconseguir fer el mateix exercici amb la música… Debats estilístics a banda, hi ha molts elements importants: es podria parlar del ritme, d’intensitats, dels silencis, d’accents, de la paleta tímbrica, de la interpretació i la gravació, de la relació de la música amb altres elements sonors de la pel·li i amb els moviments de càmera, amb els personatges, etc.

     Un dels grans dubtes que sorgeixen a les ments de molts dels nostres participants és si és possible fer un curt de cinema mut que incorpori una BSO moderna. Què els respondries, tu?

     Que explorin i que analitzin si els funciona el llenguatge. Sofia Coppola, Tarantino i Kubrick, per esmentar-ne només tres, han experimentat amb aquest joc de manera semblant a les seves pel·lícules amb resultats diversos. Segons la meva experiència, puc dir que és veritat que hi ha un clixé de cinema mut amb música de piano tipus ragtime, però jo no l’he seguit gairebé mai. Vaig canviant segons el material: ara m’interessa acompanyar la pel·li amb un piano més impressionista, ara més pop o més cinemàtic, ara més d’avantguarda…

    Els trucs de Josep Maria Baldomà

     

    Com a compositor, sabem que molt sovint incorpores petits trucs enmig de les BSO que musiques. Podries explicar-nos una mica què hi ha darrere d’aquests trucs, quins et funcionen millor i com se t’acudeixen?

     Com que a la Filmoteca em demanen sovint acompanyar llargmetratges, em plantejo sempre que no sigui avorrit escoltar un pianista durant una hora i mitja o més. També per a mi mateix: no deixo de divertir-me investigant quins sons li puc treure a l’instrument. L’arpa del piano té moltes possibilitats de sonar diferent posant-hi puntualment a les cordes objectes vibradors o plats metàl·lics, o copejant-les amb dits i mans. M’agrada l’efecte de “mutejar” les cordes amb el palmell de la mà, i també com sona el piano si li poso un collaret de bijuteria de plàstic a l’arpa… Quasi sembla un clavicordi!

    Aquests serien alguns dels “trucs”. Mantenir una nota llarga suspesa amb el pedal de “sustain” del piano de la Sala Chomón em sembla molt cinemàtic també, mantenir en el temps un silenci lleugerament “acolorit” és un truc que a mi em funciona. Hauria d’afegir que el silenci de la sala serà sempre incòmode si dura més del compte…

     Finalment, ens agradaria demanar-te un petit consell perquè els participants del Participa Méliès puguin utilitzar-lo a l’hora d’escollir la BSO dels seus curtmetratges.

     Aviam… Potser els ajuda recordar-los que la història que volen explicar és allò més important. I que quan ajuntem qualsevol música amb cinema, crec que aquesta música pren, per descomptat, unes connotacions narratives que cal tenir en compte. Aprofundir en una cultura general de la música, a banda del cinema, els pot ser molt útil per escollir millor.

    Moltes gràcies Josep! Seguirem la teva pista de ben a prop per continuar gaudint de la música en el cinema.

    Gràcies a vosaltres i molta sort als participants!

Compartir
Tornar a dalt