Notícies

  • Per què començar amb cinema mut?

    20 febrer, 2017

    Cada dia narrem històries, creem relats i expliquem situacions per mitjà de les paraules. Estem habituats a utilitzar el llenguatge verbal i escrit i vivim en un context en el qual pesa molt la tradició oral. Per això, quan se’ns planteja la idea de narrar històries sense fer servir les paraules tenim la sensació que som davant d’un gran repte.

    Contràriament al que podrien pensar moltes persones, començar fent cinema mut ens facilitarà molt la feina, ja que evitarem la dificultat que suposa crear els diàlegs i això ens permetrà aconseguir un resultat millor. Per aconseguir diàlegs rics necessitem desenvolupar-los i estructurar-los bé perquè siguin versemblants, per no repetir allò que ja diuen les imatges o per aprendre a donar al públic la informació necessària en el moment indicat. Els diàlegs fan més difícil la interpretació dels actors i les actrius durant el rodatge i condicionen el procés d’edició i muntatge de la pel·lícula per qüestions com ara la continuïtat dels plans i la sincronització del so. Així doncs, si centrem els nostres esforços en les altres parts del procés cinematogràfic obtindrem millors resultats d’una manera més senzilla.

    Elaborar una peça de cinema mut ens introduirà de ple dins dels codis del llenguatge visual, no verbal, i ens farà explorar les seves possibilitats. Ens forçarà a explicar una idea, a interpretar unes accions i a expressar unes emocions concretes sense fer servir la comunicació verbal. Hem d’assegurar-nos que el nostre públic entén la història que li estem narrant i hem d’aconseguir que s’hi emocioni.

    A tall d’exemple, si un dels nostres personatges rep un objecte, els espectadors i les espectadores han de poder entendre tant el motiu pel qual el rep com quin és el sentiment que li desperta aquest fet: il·lusió, nostàlgia, tristesa, ràbia, indiferència… Això ens permet saber si som capaços d’estructurar i narrar una història sense diàlegs i, per tant, si tenim capacitats d’expressió visual. La imatge haurà d’estar molt ben construïda i també haurem de treballar l’expressió corporal.

    En aquest sentit, el cinema mut també ens és útil com a exercici per analitzar el poder de les imatges: hem d’aprendre a copsar l’alta capacitat expressiva que tenen les imatges i utilitzar-la al nostre favor. Podem jugar a identificar què s’amaga darrere de cada imatge, quines idees transmeten un conjunt de plans segons com estiguin encadenats. No és el mateix que un personatge entri en una cafeteria petita, buida, fosca i bruta que en un bar ampli, impecable, ple de gent i de llumetes càlides. També podeu fer parlar les imatges fent el mateix exercici però a la inversa: haurem de transformar la nostra idea o un grup de paraules en imatges, gestos i expressions que tinguin el mateix significat. Diuen que “una imatge val més que mil paraules”, i el cinema és una de les activitats artístiques que millor ho demostren.

    Finalment, iniciar-nos en aquest món a través del cinema mut fa que ens acostem a l’univers del cinema i a la seva història d’una manera diferent. Admirarem el treball dels pioners que, com nosaltres, iniciaven el seu camí en el cinema, un món en el qual aprenien a mesura que anaven fent les seves pel·lícules.

     

Compartir
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter
Tornar a dalt
Tancar
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder així millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts del teu interès. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a Política de Cookies.